"- ¿I ara que faré, Bob? No tinc família.
- Sí que en tens. Tens una dona que t'odia. Fills que estan furiosos amb tu. Un germà i una germana que et fan tornar boig. Un nebot que era un sòmines, però que es veu que ara ja no ho és tant. D'això se'n diu família."
Llega un grito a través del cielo. Ya ha ocurrido otras veces, pero ahora no hay nada con que compararlo.
Mostrando entradas con la etiqueta Elizabeth Strout. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Elizabeth Strout. Mostrar todas las entradas
20 de enero de 2014
3 de enero de 2014
I així el Nadal es va acabar...
"El Nadal va transcórrer poc a poc; els dies entre Nadal i Cap d'Any es van fer interminables. I després ja va haver passat. Els dies, curts i freds, van portar un desglaç de gener. El sol espurnejava en la neu que es fonia, els troncs dels arbres lluentejaven amb la humitat que regalimava. I quan el món va recuperar la seva aparença glaçada, els dies ja es van començar a fer més llargs".
Elisabeth Strout, Els germans Burgess. Traducció de Marta Pera Cucurull, Edicions de 1984, Barcelona, 2013
Elisabeth Strout, Els germans Burgess. Traducció de Marta Pera Cucurull, Edicions de 1984, Barcelona, 2013
1 de diciembre de 2013
Elisabeth Strout, Els germans Burgess.
Elisabeth Strout, Els germans Burgess. Traducció de Marta Pera Cucurull, Edicions de 1984, Barcelona, 2013
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
