Mostrando entradas con la etiqueta Elizabeth Strout. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Elizabeth Strout. Mostrar todas las entradas

20 de enero de 2014

La família

"- ¿I ara que faré, Bob? No tinc família.
- Sí que en tens. Tens una dona que t'odia. Fills que estan furiosos amb tu. Un germà i una germana que et fan tornar boig. Un nebot que era un sòmines, però que es veu que ara ja no ho és tant. D'això se'n diu família."

3 de enero de 2014

I així el Nadal es va acabar...

"El Nadal va transcórrer poc a poc; els dies entre Nadal i Cap d'Any es van fer interminables. I després ja va haver passat. Els dies, curts i freds, van portar un desglaç de gener. El sol espurnejava en la neu que es fonia, els troncs dels arbres lluentejaven amb la humitat que regalimava. I quan el món va recuperar la seva aparença glaçada, els dies ja es van començar a fer més llargs".

Elisabeth StroutEls germans Burgess. Traducció de Marta Pera Cucurull, Edicions de 1984, Barcelona, 2013 

1 de diciembre de 2013

Elisabeth Strout, Els germans Burgess.


"I llavors la Helen va sentir, amb la calor que l'envaïa a onades impetuoses i la llum que xisclava a la piscina d'un blau resplendent, una profunda indiferència. Aquella pèrdua (perquè no parar atenció a l'escalfor del sol, a la bugamvílea, era una pèrdua, com també ho era deixar que aquell matí es disolgués en un simple esperar que en Jim tornés del golf), aquella pèrdua era prou important per sentir, tot seguit, una cosa semblant a l'angoixa, que després es va tornar a posar al seu lloc: la indiferència. Però havia fet mal; la Helen es va moure al seient, va encreuar els turmells; un breu espasme mental la va portar a veure's en una residència, els seus fills, ja grans, visitant-la amb una sol·licitud tensa, i ella dient "què ràpid que va tot" - referint-se a la vida, per descomptat - i veient l'expressió de compassió a les seves cares mentre esperaven que passés l'estona per poder marxar, que la seva vida urgent els estirava. No voldran estar amb mi, pensava la Helen, mentre aquell moment que sentia tan real li martellejava el cap per dins. No ho havia pensat mai, allò."

Elisabeth Strout, Els germans Burgess. Traducció de Marta Pera Cucurull, Edicions de 1984, Barcelona, 2013