Ben Brooks, Lolito

"Escric "Depressió severa" a l'ordinador de la mama. Diu que mengi verdura i que surti a voltar per fora. No crec que tingui això. Escric "Autisme". Tampoc tinc això. Escric "Càncer". (...) Escric "Com desaparèixer". Hi ha molta gent que parla de llançar-se des de dalt d'un edifici o de menjar-se una pila de paracetamol o d'altres activitats que semblen doloroses i que exigeixen coratge i també tenir cotxe.

L'ordinador diu que hi ha un bosc al Japó on una pila de gent va a suïcidar-s'hi. Lliguen una cinta de color als arbres i s'hi endinsen amb la cinta a les mans per si de cas deixen de voler desaparèixer i necessiten trobar la sortida. Hi ha moltes cintes. El bosc sembla una sala de museu plena de làsers en diagonal per evitar que la gent robi coses. Hi ha voluntaris que travessen el bosc a la recerca de cossos morts i de gent que volen ser cossos morts però encara no n'estan segurs al cent per cent. Hi ha un munt de tendes buides al bosc i cotxes vells a l'aparcament.

M'imagino una pel·lícula on dues persones tristes es troben al bosc i s'enamoren i surten del bosc i són felices per sempre més. La pel·lícula seria una comèdia romàntica amb molts acudits sobre la mort. L'eslògan seria A vegades ho trobes tot, quan ja no et queda res a perdre. La banda sonora seria de Sigur Rós.
(...)

 L'home em mira. Té a sota els ulls bosses de cansament. Penso que potser l'hauria d'abraçar. A la gent li agrada que l'abracin. Em sembla que tothom vol que l'abracin a totes hores però tothom té por i per això ningú no ho fa. Tothom s'ha d'estar assegut als llocs sense que l'abracin. Hi hauria d'haver gent pagada pel govern perquè anés als transports públics abraçant la gent. Se n'hauria de dir abraçadistes.
(...)

Els ulls li tremolen. Vull fer un pas endavant i agafar-li el cap i acostar-lo al meu. Sé que no ho faré. Sé que ens farem més alts i distants i serem adults i això serà un petit raconet de les nostres vides que s'oblidarà tret de determinats dies sota determinada llum, quan s'alci com un globus aerostàtic del mig d'un bosc inacabable."

Ben Brooks, Lolito. Traducció de Ernest Riera Arbussà. Editorial Empúries, Barcelona, 2014.