"Però aquesta guerra no es deixa així com així. La situació és senzilla, no hi ha escapatòria: els enemics, al davant, els rats i els polls, a sobre, i, al darrere, els gendarmes. Atès que la única solució és deixar de ser útil, evidentment tothom espera una bona ferida a falta de res millor, una ferida que s'acaba desitjant, una que (com en el cas de l'Anthime) garanteixi el retorn a casa, però el problema és que no depèn d'un mateix. Aquesta ferida salvadora, n'hi va haver que van intentar administrar-se-la tots sols sense que es notés gaire, disparant-se una bala a la mà, per exemple, però en general no van sortir-se'n: els van acorralar, jutjar i finalment afusellar per traïció. Afusellat pels teus en comptes d'asfixiat, carbonitzat, destroçat pels gasos, els llançaflames o els obusos dels altres, podia ser una opció. Però també n'havien que s'afusellaven tot sols, dit gros del peu al gallet i canó a la boca, una manera com una altra d'anar-se'n, podia ser una segona opció."
Jean Echenoz, 14. Traducció d'Anna Casassas. Raig Verd Editorial, Barcelona, 2013.
